Gracies a Internet, hem passat en pocs anys de tenir un accés bastant limitat a tot tipus d’informació a tenir una biblioteca universal al nostre abast.

Aquest fet ens està canviant de forma inevitable els nostres hàbits de treball. La majoria de nosaltres quan ens tenim que enfrontar a un nou repte tecnològic i encara tenim el nostre quadre amb el llenç en blanc, instantàneament ens connectem a Internet i comencem a documentar-nos per poder inspirar-nos i en moltes ocasions copiem i enganxem parts d’altres quadres en el nostre propi quadre.

Fins aquí tot sembla correcte, però la inconveniència de tenir al nostre abast tant repertori per il·luminar-nos es que en comptes de dedicar-li unes poques hores a la cerca de la nostra musa, en ocasions ens submergim en laberints interminables de documents en format PDF, tutorials, forums i exemples varis. Passats uns dies ens adonem que el nostre quadre encara està intacte i que tenim davant nostre un número interminable de quadres de diferents artistes, i que tots ells es semblen però no son iguals.

Davant tal al·luvió d’informació, un no sap per on començar i davant d’aquest dilema el rellotge segueix corrent i el quadre irremediablement segueix intacte.

Per resoldre aquesta contrarietat, hem de canviar la nostre actitud davant els nous reptes tecnològics que es vagin creuant en el nostre camí. Està be documentar-se, però desprès de veure uns quans exemples amb les seves pertinents explicacions hem de passar immediatament a l’acció. En molt poques ocasions el quadre que ens ha encarregat un client serà exactament igual a qualsevol altre quadre que altre pintor hagi realitzat.

Molts anys enrere, quan vaig decidir dedicar-me a la pintura, ho vaig fer amb el convenciment de que aquest era un art que requeria un aprenentatge d’una sèrie de tècniques, però que essencialment les obres mestres sortien d’una font interior dels pintors que no deixava d’emanar idees i formes d’interpretar la vida que al capdavall es veien reflectides en les seves obres.

Avui en dia em sorprèn veure com la majoria dels pintors contemporanis en moltes ocasions ens pensem que la font del nostre interior s’ha assecat i ens passem la vida creuant llargs deserts i albirem a la llunyania oasis que en moltes ocasions acaben sent miratges.

Els pintors de la nostre generació estem immersos en una evolució tecnològica continua, i això ens fa creure que tota la nostre inspiració ha de venir irremissiblement de fora.Però no ens enganyem, per què darrera de totes aquestes tecnologies estem les persones, els pintors, que hem de donar forma als nostres quadres segons els nostres criteris i la nostre saviesa interior.

Per tant, el que es ideal es cercar la informació justa i necessària per seguidament soltar-nos i deixar-nos portar per la nostre intuïció i deixar sortir tor allò que tenim dins. Es aleshores quan el nostre quadre comença a agafar forma i ens adonem a mida que anem aprofundint en ell dels avenços que estem fent en la bona direcció i de les limitacions puntuals que ens bloquegen per donar les següents pinzellades. Es en aquest moment quan es molt interessant tornar a submergir-nos momentàniament en el univers d’informació que ens ofereix Internet, però amb una actitud molt més critica, per que ara sí que sabem amb exactitud el que necessitem saber per donar una passa més en el nostre quadre.

Tota nova tecnologia requereix un temps d’aprenentatge, i el primer quadre que es realitza amb aquesta nova tècnica no serà probablement tecnològicament perfecte,ni tampoc transmetrà al observador la mateixa intensitat de formes subliminals que el segon, el tercer i els subseqüents quadres. Però el que si es cert, es que el pintor quan va engendrà el seu primer quadre amb aquella nova tecnologia ho va fer el millor que sabia per aquell moment de la seva vida. I que quan pinti el seu segon quadre s’aprofitarà de l’experiència de l’anterior, tant pel que fa als encerts com sobretot pels errors comesos per la seva inexperiència,i d’aquí sorgiran molt probablement obres d’altíssima qualitat tant tècnica com artística i amb un segell propi i inconfusible que farà que la seva obra sigui més valorada que la de qualsevol altre pintor que s’ha limitat simplement a copiar i enganxar parts d’altres obres.

Resumint, no ens ofeguem a les arenes movedisses del coneixement universal i pensem que tot nou coneixement tecnològic s’adquireix des de l’exterior, però solament serà genuí i verdader si es projecte en els nostres treballs de dins capa fora i no al revés.